Saint Charles?
Carta abierta al mundo cristiano
Queridos hermanos en la fe,
Hoy, al regresar de la misa en mi pueblo, Navarro, donde he tenido el privilegio de participar en la procesión de la Virgen del Rosario, me siento movido a compartir con vosotros una reflexión. Con devoción, he cargado la imagen de la Virgen María, he venerado una reliquia de la Vera Cruz, he recibido la Comunión y he sido testigo de la fe vibrante de una Iglesia unida, congregada en diversidad de edades y procedencias. Como colofón, hemos escuchado el majestuoso *Réquiem* de Beethoven y el *Aleluya*, un momento que ha elevado el espíritu y llenado el corazón.
En este ambiente de fervor, mi mente se ha detenido en la figura de Charlie Kirk, un joven cuyas ideas, a menudo malinterpretadas y sacadas de contexto, han sido etiquetadas injustamente como racistas u homófobas. Sin embargo, lo que él representa es una defensa apasionada de valores que muchos compartimos: libertad, conservadurismo, familia, religión y fe. Su ejemplo, a pesar de las críticas, resuena como un testimonio de resistencia en un mundo que, especialmente en sociedades como la española o la europea, parece alejarse de sus raíces cristianas, sumergiéndose en una modernidad líquida y desarraigada.
Esta experiencia me lleva a una certeza: estamos ante signos de cambio. La fe, viva y palpable, sigue siendo un faro, incluso al otro lado del Atlántico. Miles de personas, inspiradas por ejemplos como el de Kirk, continuarán defendiendo estos principios. Pero este camino nos exige discernimiento: separar la verdad de la distorsión, rechazar el victimismo y abrazar el amor y el respeto mutuo. No debemos ceder ante las narrativas de división que promueven gobiernos, elites o poderes establecidos. Somos el pueblo, llamado a cuidarnos unos a otros, guiados por la ley natural, el derecho natural y la libertad.
Hagamos un llamamiento a la unidad, al respeto y a la defensa de nuestra fe. Que el mundo cristiano, desde Navarro hasta cualquier rincón del planeta, sea un testimonio vivo de amor, verdad y esperanza.
Con fe y gratitud,
Mikel Alberto de Elguezabal Méndez
+++
Mundu kristauari gutun irekia
Senide maiteok fedearen baitan,
Gaur, nire herriko, Navarrok, mezetatik itzuli naiz, eta bertan Errosarioko Andre Mariaren prozesioan parte hartzeko pribilegioa izan dut. Devotzioz, Andre Mariaren irudia eraman dut, Vera Cruzeko erlikia bat gurtu dut, Komunioa jaso dut eta eliza batuta, adin eta jatorri anitzetako fededunen fede bizia ikusi dut. Amaiera gisa, Beethovenen *Requiem* eta *Aleluya* entzun ditugu, espiritua goratu eta bihotza bete duen une bat.
Fede-giro honetan, Charlie Kirk gaztearen irudia etorri zait gogora. Haren ideiak, askotan gaizki ulertuak eta testuingurutik kanpo ateraak, injustuki arrazistak edo homofoboak direla etiketatu dituzte. Hala ere, hark defendatzen duena askok konpartitzen ditugun balioak dira: askatasuna, kontserbadurismoa, familia, erlijioa eta fedea. Haren adibidea, kritikak gorabehera, erresistentziaren testigantza da, batez ere gizarte espainiar edo europarretan, kristau sustraietatik urruntzen ari direnak, modernitate likido eta sustraigabe batean murgilduz.
Esperientzia honek ziurtasun bat ekarri dit: aldaketa-seinaleak ikusten ari gara. Fedea, bizia eta ukitua, faro bat izaten jarraitzen du, baita Atlantikoaren beste aldean ere. Kirk bezalako adibideek inspiratuta, milaka pertsonak printzipio hauek defendatzen jarraituko dute. Baina bide honek bereizketa eskatzen du: egia distortsioetatik bereizi, biktimismorik ez onartu eta elkarren arteko maitasuna eta errespetua besarkatu. Ez dugu amore eman behar gobernuek, eliteek edo botereek sustatzen dituzten banaketa-narratiben aurrean. Herria gara, elkar zaintzera deituta, lege naturalak, eskubide naturalak eta askatasunak gidatuta.
Batasunaren, errespetuaren eta gure fedearen defentsaren aldeko deia egin dezagun. Mundu kristaua, Navarrotik planetako edozein txokotara, maitasunaren, egiaren eta itxaropenaren testigantza bizia izan dadila.
Fedearekin eta esker onez,
Mikel Alberto de Elguezabal Méndez
Open Letter to the Christian World
Dear brothers and sisters in faith,
Today, returning from Mass in my village, Navarro, where I had the privilege of participating in the procession of the Virgin of the Rosary, I feel compelled to share a reflection with you. With devotion, I carried the image of the Virgin Mary, venerated a relic of the True Cross, received Communion, and witnessed the vibrant faith of a united Church, gathered in diversity of ages and origins. As a culmination, we listened to Beethoven’s majestic *Requiem* and *Hallelujah*, a moment that uplifted the spirit and filled the heart.
In this atmosphere of fervor, my thoughts turned to Charlie Kirk, a young man whose ideas, often misunderstood and taken out of context, have been unfairly labeled as racist or homophobic. Yet, what he represents is a passionate defense of values many of us share: freedom, conservatism, family, religion, and faith. His example, despite criticism, stands as a testament to resilience in a world, particularly in societies like the Spanish or European ones, that seems to drift away from its Christian roots, sinking into a liquid and rootless modernity.
This experience brings me to a certainty: we are witnessing signs of change. Faith, alive and tangible, remains a beacon, even across the Atlantic. Thousands, inspired by examples like Kirk’s, will continue to defend these principles. But this path demands discernment: separating truth from distortion, rejecting victimhood, and embracing mutual love and respect. We must not yield to the divisive narratives promoted by governments, elites, or established powers. We are the people, called to care for one another, guided by natural law, natural rights, and freedom.
Let us make a call for unity, respect, and the defense of our faith. May the Christian world, from Navarro to every corner of the planet, be a living testament to love, truth, and hope.
With faith and gratitude,
Mikel Alberto de Elguezabal Méndez
Lettre ouverte au monde chrétien
.
Chers frères et sœurs dans la foi,
Aujourd’hui, de retour de la messe dans mon village, Navarro, où j’ai eu le privilège de participer à la procession de la Vierge du Rosaire, je me sens poussé à partager une réflexion avec vous. Avec dévotion, j’ai porté l’image de la Vierge Marie, vénéré une relique de la Vraie Croix, reçu la Communion et été témoin de la foi vibrante d’une Église unie, rassemblant des personnes de tous âges et origines. En point d’orgue, nous avons écouté le majestueux *Requiem* de Beethoven et l’*Alléluia*, un moment qui a élevé l’âme et rempli le cœur.
Dans cette atmosphère de ferveur, mes pensées se sont tournées vers Charlie Kirk, un jeune homme dont les idées, souvent mal comprises et sorties de leur contexte, ont été injustement qualifiées de racistes ou homophobes. Pourtant, ce qu’il représente est une défense passionnée des valeurs que beaucoup d’entre nous partagent : la liberté, le conservatisme, la famille, la religion et la foi. Son exemple, malgré les critiques, résonne comme un témoignage de résistance dans un monde, notamment dans des sociétés comme l’espagnole ou l’européenne, qui semble s’éloigner de ses racines chrétiennes, s’enfonçant dans une modernité liquide et déracinée.
Cette expérience m’amène à une certitude : nous assistons à des signes de changement. La foi, vivante et palpable, reste un phare, même de l’autre côté de l’Atlantique. Des milliers de personnes, inspirées par des exemples comme celui de Kirk, continueront à défendre ces principes. Mais ce chemin exige du discernement : séparer la vérité de la distorsion, rejeter le victimisme et embrasser l’amour et le respect mutuels. Nous ne devons pas céder aux récits de division promus par les gouvernements, les élites ou les pouvoirs établis. Nous sommes le peuple, appelé à prendre soin les uns des autres, guidés par la loi naturelle, le droit naturel et la liberté.
Lançons un appel à l’unité, au respect et à la défense de notre foi. Que le monde chrétien, de Navarro jusqu’à chaque coin de la planète, soit un témoignage vivant d’amour, de vérité et d’espoir.
Avec foi et gratitude,
Mikel Alberto de Elguezabal Méndez
Letra duberta al mond crestian
Cars fraires e sòrs dins la fe,
Uèi, en tornar de la messa dins mon vilatge, Navarro, ont ai agut lo privilegi de participar a la procession de la Vierge del Rosari, me senti empós a partejar amb vosautres una reflexion. Amb devocion, ai portat l’imatge de la Vierge Maria, ai venerat una reliquia de la Vera Crotz, ai recebut la Comunion e siáu estat testimòni de la fe vibrant d’una Glèisa unida, amassada dins la diversitat d’edats e d’originas. Coma colofon, avèm ausit lo majestuós *Rèquiem* de Beethoven e l’*Allelúia*, un moment que a elevat l’esperit e plenat lo còr.
Dins aquesta atmosfera de fervor, mon esperit s’es arrestat sus la figura de Charlie Kirk, un jove que las idèas, sovent mal compresas e tiradas fòra de son contèxt, son estadas etiquetadas injustament coma racistas o omofòbas. Pasmens, çò que representa es una defensa apassionada de valors que fòrça de nosautres partejam: libertat, conservadorisme, familha, religion e fe. Son exemple, malgrat las criticas, ressona coma un testimòni de resisténcia dins un mond que, especialament dins las societats coma l’espanhòla o l’europèa, sembla s’alunhar de sas raiç crestianas, s’enfonsant dins una modernitat liquida e sensa raiç.
Aquesta experiéncia me mena a una certitud: sèm davant signes de cambiament. La fe, viva e palpabla, demòra un fèl, quitament de l’autre costat de l’Atlantic. Milierats de personas, inspiradas per d’exemples coma lo de Kirk, contunharàn de defendre aquestes principis. Mas aqueste camin demanda discerniment: separar la vertat de la distorsion, regetar lo victimisme e embrassar l’amor e lo respècte mutuèls. Devèm pas ceder als narratius de division promoguts pels govèrns, las elitas o los poders establits. Sèm lo pòble, apelat a prene cònta l’un de l’autre, guidats per la lei naturala, lo dret natural e la libertat.
Fasèm un apèl a l’unitat, al respècte e a la defensa de nòstra fe. Que lo mond crestian, de Navarro fins a totes los recantons del planeta, siá un testimòni viu d’amor, de vertat e d’espèr.
Amb fe e gratitud,
Mikel Alberto de Elguezabal Méndez
Comentarios
Publicar un comentario